Hi ha alguna cosa profundament pertorbadora en l’experiència que una té a les plataformes digitals. En el timeline s’hi barregen mems cuquis, vídeos sexuals explícits, exabruptes polítics i imatges de desastres naturals i atemptats. Des d’aquesta constatació arrenca el número 48 de Feminismo/s, que hem coordinat amb la Dra. Pilar Medina-Bravo. El monogràfic posa el focus en el tecnopatriarcat com una forma de poder que travessa la vida quotidiana, els afectes i les relacions que sostenen la vida en comú.
El número s’obre amb un pròleg de Remedios Zafra, que situa el volum amb una pregunta clau: què passa quan la tecnologia deixa de ser només mediació i esdevé una forma d’organització del poder? A partir d’aquí, el monogràfic examina com les plataformes no només intensifiquen la visibilitat i la captura de l’atenció, sinó que també produeixen vulnerabilitat, precaritzen l’experiència i reordenen els marcs de la convivència.
A la introducció, proposem entendre el tecnopatriarcat com una continuïtat entre les velles jerarquies de gènere i les lògiques del capitalisme de plataformes, l’algoritmització i la intel·ligència artificial. En aquest ecosistema, el malestar no apareix com un efecte col·lateral, sinó com una conseqüència estructural: es modulen els temps, es desdibuixen les fronteres entre allò productiu i allò reproductiu, i es debiliten les condicions que fan possible un espai compartit més habitable.
Els articles del monogràfic despleguen aquest diagnòstic des de perspectives complementàries. Alguns s’endinsen en les violències digitals i en la manera com es distribueixen de forma desigual sobre cossos i subjectivitats feminitzades o dissidents. D’altres analitzen la precarització del temps, la construcció de masculinitats patriarcals en entorns digitals o la mercantilització de l’atenció i dels afectes. En paral·lel, el volum també recull propostes que pensen la resistència des de l’art, la cultura, el feminisme transnacional i les pràctiques col·lectives de cura.
Aquest treball forma part del projecte de recerca JUFERES, centrat en la relació entre joventut, feminisme i xarxes socials. El resultat és un número que no es limita a descriure el problema, sinó que ofereix eines per pensar com les violències digitals s’inscriuen en les estructures socials i com, des d’una mirada feminista, es poden imaginar formes de suport mutu i recuperació de l’espai comunitari.