‘Més enllà del mirall negre. Una defensa del periodisme en l’era de la comunicació blob i el capitalisme de la contenció’ és la meva tesi doctoral, qualificada amb un Cum Laude i guardonada amb els XXXIV Premis CAC.
A la tesi ‘Més enllà del mirall negre’, descric com el capitalisme de la vigilància està mutant pels darrers avenços computacionals en intel·ligència artificial. Això propicia el naixement d’un nou tipus de comunicació algorítmica. Aquesta comunicació està sent descrita, però encara des del marc teòric de la vigilància i la comunicació de xarxes. Per tant, no està sent caracteritzada de forma precisa ni anomenada de manera distintiva. Per això, en aquesta tesi la bategem, la caracteritzem i la ubiquem dins d’una nova forma de capitalisme, que s’inscriu en una nova cultura política.
El despotisme tecnohidràulic és la infraestructura política i econòmica que sosté el Silicon Valley Global sobre el capitalisme de la contenció i la comunicació blob. El despotisme tecnohidràulic s’inspira en l’antiga tradició hidràulica oriental i la fusiona amb un neoliberalisme anarcocapitalista. Sobre la base d’una permacrisi que obliga a una mobilització constant, aquesta forma de despotisme basa la seva violència en tres factors. D’una banda, el precariat com a nova forma de treball basada en els relleus, la temporalitat i la descentralització. De l’altra, en el cognitariat com la classe que fa possible la intensificació de la producció de continguts, Finalment, en la plataforma com l’aparell discursiu que permet interaccions vicàries a escala global i infinita.
El fruit d’aquesta nova escala de dominació del despotisme tecnohidràulic cristal·litza en el capitalisme de la contenció. Aquest tecnocapitalisme sofistica la vigilància fins a superar-la, i completa la contenció de la contingència, la tirania de les eleccions i el segrest de l’esdeveniment. Tot aquest dispositiu ideològic s’encarna en la cultura de la contenció i en la comunicació blob, és a dir, l’arquitectura comunicativa de l’algoritme, la intel·ligència artificial i la plataforma.
Desbordar els dics de la contenció
A ‘Més enllà del mirall negre’, argumento que tots els processos de la comunicació humana estan engabiats en una malla mercurial que ens embolcalla i aïlla. Aquesta malla es basa en les recompenses i les gratificacions i promou interaccions vicàries i narratives autoreferencials. Aquesta malla, per tant, deshumanitza els éssers humans i allunya la tecnologia del seu abast, de tal forma que no ens en podem apropiar. Per això, considerem imprescindible desbordar els dics de la contenció i de la malla mercurial de la comunicació blob. Proposem una nova forma de comunicació des de les heterodòxies culturals, que permeti alliberar un periodisme-altre capaç de confrontar aquesta nova classe dominant i la seva matriu narrativa.
Els mitjans de comunicació, que eren i encara són la institució discursiva de la burgesia i dels estats nació, no disposen d’eines ni capacitat per combatre aquesta nova escala de dominació. Han reduït el periodisme a una mena de pràctica industrial obsoleta que només respon als interessos d’unes classes dominants en declivi. Així, el periodisme no només s’ha d’emancipar del nou ordre caòtic de la contenció, sinó també de les urpes del model burgès clàssic i industrial que el va engendrar.