La mirada reflexiva és l’exercici participatiu i intersubjectiu mitjançant el qual les comunitats intenten interpretar, narrar i crear un món comú. Aquest assaig, publicat en la revista Doxa amb Catalina Gayà Morlà i Laia Seró Moreno, reflexiona entorn de les aportacions epistemològiques que l’etnografia fa al periodisme literari. L’objectiu és incorporar aquest nou concepte a la discussió sobre el periodisme literari.
La mirada reflexiva és dialògica i és fruit d’una escolta activa i de l’assumpció que la periodista no és ni passiva ni externa a allò que viu i narra. La proposta canvia radicalment les lògiques de la hipersimulació. En concret, permet a la comunitat apropiar-se de l’aquí i ara i abandonar el present continu. Així, al text s’exposa que és funció del periodisme literari ser una alternativa al metarrelat del capitalisme accelerat de l’era digital. Cal posar en evidència el miratge que construeix el capitalisme en les plataformes. La mirada reflexiva ofereix el marc epistemològic per a fer-lo.
El nostre objectiu no és assimilar etnografia a periodisme literari. Creiem que són formes de coneixement diferents que responen a objectius diferents. La finalitat d’aquest article és enriquir la reflexió sobre el periodisme literari. Per tant, es tracta de fer visibles els vincles amb l’etnografia i aflorar les aportacions que l’etnografia pot fer al periodisme literari. En l’era del capitalisme de plataformes i de la vigilància, que afebleix l’exercici del periodisme, considerem que el debat epistemològic etnogràfic entorn de la reflexivitat aporta idees interessants. Específicament, ens dona pautes per a entendre com es posicionen –o haurien de posicionar-se– les periodistes en relació al que escriuen i les persones sobre les quals escriuen. És a dir, sobre com emparaulen, o com converteixen la seva interpretació en discursos públics a través de narracions que vehiculen relats culturals.