Les transformacions accelerades del model comunicatiu i cultural hegemònic han deixat obsolets conceptes que fins avui havien estat capitals, com el de cultura de la vigilància o el de societat-xarxa.
En l’article publicat a Quaderns del CAC, l’examen crític d’aquestes transformacions digitals i la discussió de treballs significatius de la filosofia i la sociologia de la cultura ens han permès identificar una nova forma hegemònica de comunicació. L’hem batejat com a comunicació blob. I l’hem descrit com la infraestructura que reté totes les mediacions humanes en una malla mercurial sostinguda per algoritmes.
Aquesta comunicació blob és l’aparell comunicatiu que sosté la cultura i el capitalisme de la contenció. Així, l’article presenta eines conceptuals per a una comunicació i un periodisme que desbordi el capitalisme de la contenció. Alhora, proposa noves maneres d’imaginar i narrar les comunitats humanes.
La malla mercurial que ens embolcalla
L’arquitectura actual d’Internet té la forma d’una malla. És una geometria sense vèrtexs que aïlla la ciutadania. La comunicació que es deriva d’aquesta arquitectura transmet un metarelat —un conjunt de relats— que empresona amb les seves narratives, perquè s’hi han eliminat tots els límits. Per descriure aquesta nova comunicació hegemònica ens basem en el treball de Sadin (2017) i Parisi (2013). Ambdós han teoritzat sobre la Internet d’última generació en la qual estem immersos avui dia. Alguns tecnòlegs l’han batejat com a Web 2, per diferenciar-la de la primera etapa, i suposem que, de fet, ja s’encamina cap a l’anomenada Web 3 (Mosco, 2017).
Podem afirmar, doncs, que la comunicació blob és l’aparell comunicacional on s’imbriquen l’alienació conductista de la comunicació de masses, les aportacions de l’interaccionisme simbòlic i l’estructura nodular de la comunicació de xarxes. El resultat és un medi digital membranós que embolcalla l’individu en una realitat social virtual que el constreny. Aquest nou medi impossibilita tota condició humana, transferència i món comú.
Aquesta recerca va ser guardonada amb una menció especial als XXXIV Premis CAC a la investigació sobre comunicació audiovisual.