“Ve, vívelo y cuéntalo”: Gabriel García Márquez resumia el treball periodístic amb tres verbs, com explica Catalina Gayà Morlà. En aquestes tres accions, pilars de l’‘slow journalism’ que impulsa la Fundació Gabo, es formula una manera d’entendre el periodisme allunyat de la visió positivista, que assumeix que el relat periodístic és “una mediació cultural de naturalesa simbòlica i interpretativa”, com afirma David Vidal Castell, i que té com a funció organitzar la nostra relació amb el món en comú.
L’article “Ve, vívelo y cuéntalo” ha estat publicat a la Revista de l’Associació Espanyola de la Investigació en Comunicació. Des de les aportacions de l’Escola de Bellaterra, es demostra que el periodisme impulsat per la Fundació Gabo incorpora de facto l’enfocament etnogràfic. Aquesta aproximació aporta una qualitat distintiva i ha de considerar-se, no només un mètode, sinó tota una metodologia.
Així, argumentem que un periodisme de qualitat integra per se una epistemologia etnogràfica. És a dir, una metodologia reflexiva que ajuda a entrenar la mirada i desconstruir privilegis. I un mètode immersiu com a única manera de comprendre per narrar a partir de la sensibilitat i la imaginació. En l’apartat de metodologia es presenta una guia que permet identificar i analitzar els senyals etnogràfics d’un text periodístic de qualitat. Aquesta guia es posa a prova en tres reportatges, guanyadors del premi Fundació Gabo.
L’Escola de Bellaterra: el periodisme, tasca ‘emparauladora’
En contraposició al periodisme fast-food (Rubio Lacoba, 2010) i a la pràctica del churnalism (Davies, 2008), que fomenta la quantitat per sobre de la qualitat periodística i allunya a les audiències per la seva falta de complexitat, els autors de l’Escola de Bellaterra, com l’hem batejat en treballs anteriors, que radica a la Universitat Autonòma de Barcelona (UAB) —i s’ha expandit cap a altres àmbits acadèmics—, entenen el periodisme com una forma de coneixement de naturalesa lingüística.
També com una disciplina que contribueix als processos de construcció simbòlica de les societats. L’ofici del periodisme, doncs, com un bé cultural, fruit d’un treball intel·lectual. L’ofici del periodisme com una tasca emparauladora, com afirmava l’antropòleg Lluís Duch, en la qual el llenguatge emergeix com un aparell intel·lectual humà que crea món en tant que el dota de sentit.